Estamos a las puertas de Navidad y del aniversario de la muerte de Ignasi y, la verdad, no puedo evitar que los ojos se me llenan de lágrimas por cualquier cosa. Este año, que hará once ya de aquel día, me siento vulnerable como una niña pequeña. Necesito mimos, caricias, palabras cariñosas y tiernas.
Desde aquí me gustaría pedir a la familia y amigos de los padres a los que se les ha muerto un hijo que se conviertan ahora en sus Reyes Magos, en sus Ángeles de
Muchas personas cercanas no se atreven ni a llamar por miedo a importunarnos. Alguien tiene que explicarles que no han de temer nada, que sus muestras de cariño son el mejor bálsamo para nuestra alma herida.
Hay muchas maneras de demostrar amor. Cada uno a su manera puede convertirse estos días en Dios
Sóc la Maruja Luján, una persona de les que no deien res per no importunar, però devant la teva crida faig aquestes quatre ratlles per enviart-te el meu record diari i la meva estimació. Ara no vaig gairebé mai a Barcelona, pero quan hi vagi em faria tanta il·lusió poder-te saludar! Et vaig veure a la tele, vaig sentir la teva veu i et segueixo els escrits, en cadascun dels quals hi han pensaments molt valuosos. Recordo amb molta simpatia l'aire que respiràvem fa mil anys i la música que ens acompanyava, amb aquella dent d'or que ll·luminava tota una avinguda per ón passava un coche sense marques però que tots sabíen que era... Somriu, xiqueta
ResponderEliminarAvui sóc molt feliç
ResponderEliminarDemà fas 60 anys!!
ResponderEliminarFelicitats anticipades i emocionades.
Et regalo la meva estimació i el desig que siguis feliç. A mi m'agradaria, si creus que és possible, que em regalessis un petit relat dels teus últims 30 anys. Escriure se't dona bé i a mi em faria il.lussió saber com ha transcorregut la teva vida.
Una abraçada gran i molt, molt afectuosa